bandera collaLa llegenda de Sant Medir

Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians.
Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.

Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle.

Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat.

L'orígen del romiatge

L'any 1828, en urbanizar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, -cantonada carrer Sant Marc-, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés. Hi ha dubtes sobre el seu naixement, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exanonació dels monjos, hi ha un silenci en els documents.
El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita a la serra de Coliserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i muntat dalt d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom.
Trobant-se millorat decideix el 1830, amb 28 anys, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després en vingueren d'altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones.

Josep Vidal i Granés, fundador de les colles de Sant Medir. Morí al seu domicili del carrer Gran, el mes d'octubre de 1856. El 2006 es conmemorarà doncs el 150è aniversari de la seva mort.

web federacio
La federació de colles

L'any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituïr l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil. Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n'hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d'aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge.

Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir "al seu aire"; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l'hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l'hora que arribaven. La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d'aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l'intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir.