Qui era Sant Medir, origen de la Festa, perquè llencem caramels, etc
Sant Medir visqué cap a l’any 303, com a pagès al terme de Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià que mantingué una forta persecució vers els cristians.
Un d’ells, el Bisbe Sever, en sentir-se en perill, decidí fugir de Barcelona. Perseguit pels romans emprengué el camí de Sant Cugat on trobà el nostre Sant que plantava faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si era preguntat per ell els respongués amb la veritat; que mentre sembrava faves efectivament havia passat per aquell lloc i de ben segur que més enllà el trobarien.
Els perseguidors en trobar-se Medir li preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Tanmateix un cop dita les faves ja eren crescudes i florides. S’havia produït així el miracle. Que salvava el Bisbe.
En sentir-se enganyats, els romans el portaren pres i fou martiritzat i mort, al igual que el Bisbe que finalment havien pogut encalçar.
L’any 1828, en urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, s’instal·la al núm. 111, cantonada carrer Sant Marc, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés.
Aquest no gaudia de molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita, situada a la serra de Collserola, tot tocant un sac de gemecs i muntat dalt d’un cavall i que acompanyaria aquesta romeria d’una passejada pel barri tot anunciant la seva prometença a tothom. Millorat de les seves malures decideix, el 1830, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després se’n formaren altres a Gràcia i també a Sant Gervasi, Sarrià i Sants, fins a tal punt que el Diari de Barcelona del 4 de març del 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa que aquell any ja aplegava unes 300 persones. Tot aquest conjunt de colles s’agruparen l’any 1926 en una primera Federació que es dissolgué aviat. L’any 1951, per tal d’impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil, va tornar-se a constituir.
La festa de Sant Medir és coneguda principalment pels milers de quilos de caramels que, sufragats pels romeus de les 24 colles que actualment existeixen, es llencen a tots els qui la van a veure i que conclou amb l’espectacular desfilada de nit pel carrer Gran de Gràcia. També ho és pel fet de veure cavalls i carruatges dins d’una ciutat com Barcelona i perquè ella sola aplega en un sol dia milers de persones desitjoses de gaudir d’aquesta tradició centenària.
La tasca de les colles és constant durant tot l’any, ja que la preparació de la festa necessita de l’esforç de moltes persones. El dia de la festa s’inicia amb traques i la música de les bandes. Desprès d’un bon esmorzar s’inicia la cercavila dels romeus a cavall i en brec tot llançant caramels per a joia dels més petits. Al migdia les colles deixen les muntures per anar fins a l’ermita del Sant on es celebra una missa i s’imposen llaçades a les banderes. Després cadascuna fa el dinar de germanor i en acabar es preparen per iniciar la baixada nocturna del carrer Gran, sens dubte l’acte més espectacular, ja que es llancen milers de quilos de caramels enmig d’una gran munió de gent desitjosa de recollir-los. Cada colla en finalitzar la baixada es dirigeix cap al seu local social on acaba la festa.
Aquest es el resum del dia 3 de març, però un cop ha passat aquest, les colles encara celebren el seu sopar de gala i al barri de la Bordeta, el següent diumenge després de la festa, per fer ofrena a la Parròquia de Sant Medir que allí es troba, es tornen a llançar caramels i fer festa i, en cercavila, desfilen les representacions de totes les colles.
Així és a grans trets la festa de Sant Medir, no us la perdeu, hi esteu convidats.
L’any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituïr l’any 1951 per tal d’unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil. Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n’hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d’aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge.
Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir “al seu aire”; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l’hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l’hora que arribaven. La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d’aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l’intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir.